Serrat - Fustanyà - Rialb

19 d'agost: Al contrari del que molts pensen, un dia de pluja pot ser un bon dia per fer fotos i per córrer. Fustanyà des de Rialb:Uns amics que volen explorar el camí al Balandrau em pujen en cotxe fins al Serrat
Les flors s'adornen amb les gotes de pluja 12:17. Deixa de ploure i començo a baixar cap a Vilamanya
12:20. Primera parada per fer fotos. No hi ha pressa!
Tornem-hi!
12:47. La boira i la pluja perfilen les carenes
12:59. Rialb des de Fustanyà:
13:02. Es posa a ploure a bots i barrals i em refugio a sota dels porxos de l'antiga esglèsia
13:14. Abandono el meu refugi i pujo cap a la carretera del Serrat.
Encara plou. En passar al costat d'un roure immens miro enrera:
13:21. Roques i branques fan molt bones fotos. Mai els hi tremola el pols.
A més, com no tenen cap intenció, encerten el millor moment més sovint que nosaltres. Els humans comencem a prémer l'obturador quan veiem el que volem capturar. Quan la càmera fa la foto ja és massa tard. Per cert, oi que el peu esquerre està molt supinat?
13:27. La boira acarona les carenes, sota un cel de plom que el sol vol trencar
13:34. Blondes de pedra, prop de la Farga:
13:45. A la cruïlla amb el camí que puja cap a Coma de Vaca el rètol diu: "Serrat 4"... He fet, doncs, 4 quilòmetres en 1 h 28 minuts. Aproximadament a 3 km/h de mitjana! No es pot dir que sigui un entrenament de qualitat, però és qualitat de vida!
Fins a casa falten 3 km, que faig en 15 minuts, sense aturar-me a fer fotos, és clar. Descarregar les fotos a l'ordinador, seleccionar-les i ajustar-les, porta hores de feina.
De vegades, jugo amb elles com un nen amb una capsa de llàpissos de colors:

Fresser amunt

17 d'agost: Són les 10 del matí d'un dia radiant d'estiu. Segueixo riu amunt la vall del Fresser. A estones corro i a estones vaig de flor en flor, com una papallona.

























11:15. Un pontet travessa el rierol que baixa del salt del Grill


11:30. De les esquerdes brolla la vida
Líquens de tota mena competeixen per colonitzar la superfície del gneis...

... i una sargantana, del mateix color que els líquens, pren el sol, confiada.12:20. Quan passo corrent espanto les papallones. M'aturo una estona i de seguida s'obliden de mi
Pinguicola és una pacífica planta carnívora, força corrent al Pirineu
Riu amunt hi ha racons encisadors, amb petits salts d'aigua cristal·lina
Es fa tard i cal tornar. Als prats de Marrades, on hi ha el petit pont de fusta que creua el Fresser, m'acomiado de les muntanyes per avui.
A la vora del camí, uns versos de Joan Alemany expressen el que sent el caminant que torna:

"Mes cada vegada que us deixo
em giro endarrera com si fos l'última vegada,
i de tot cor em queixo de no ser més llarga
la meva estada entre vosaltres.

I us dic adéu amb recança
esperant que sempre bé m'acolliu
i el meu cor mai es cansa
de preguntar:

Muntanyes, què teniu, muntanyes,
que dintre del meu cor viviu
tot i ser tant estranyes."