Planoles - Coll de les Barraques - Vilamanya - Rialb

El 16 d'agost es va obrir un fil a corredors.cat per promocionar la pujada de Planoles al coll de les Barraques: 9 km de pujada continua i 650m de desnivell.

El 21 vaig anar de Queralbs a Planoles per la N-152. Un cop allí vaig mirar el plànol per decidir si tornava pel collet de les Barraques i Vilamanya, i vaig pensar: Quin desnivell! No pujo ni en bici!
El 25 m'ho vaig repensar, i vaig buscar un amic que m'acompanyés en cotxe.

26 d'agost:
10.45. Quina organització! Hi ha més animadors i organitzadors que participants.
El petit imita als grans (però no va participar a la cursa)
11:07. Llestos?
Al primer revolt perdo de vista al grup capdavanter. És a dir: vaig l'últim.
Vull tornar a peu i cal reservar forces.
11.19. *Mireia*, amb el seu característic ritme constant, en plè esforç:
11.28. Cap al quilòmetre 3 ens agafa el primer ciclista. Dos minuts després, altres dos. Els hi van donar la sortida fa uns 10 minuts. Nosaltres anem a uns 8 km/h i ells a uns 18.
11.36. La carretera és part de la Gran Ruta 11.
12:00. Pujant el km 8, amb la càmera a la mà.
Arribo al coll de les Barraques a les 12:06. Hi ha una ratlla de calç pintada al terra. És la meta, però no és la meva meta.
Suposo que he fet quasi mitja hora més que el guanyador, però la gent em rep amb uns aplaudiments que no he sentit ni a les maratons.Quin avituallament! Aigua, Coca-cola, Fanta, síndria...
És l'hora dels estiraments,
de la xerradeta,

i d'anar fent camí:
12.30. Baixant pel Plà de les Barraques
12:50. Un pont travessa el torrent d'Estremera. Per la banda esquerra continua la GR 11. Agafo la pista de la dreta, que va cap a Vilamanya passant per la mina Zaragoza.
13:27. Les teulades de Queralbs sorgeixen entre els pins, com un grup de bolets, a l'altre costat de la vall:
13:36. La silueta del Taga presideix l'horitzó a mida que m'acosto a Vilamanya,
i l'ombra dels arbres em protegeix durant els quilòmetres finals.13:55. Arribo a Rialb.
No hi ha cap ratlla blanca pintada al terra, però és la meva meta... segons es miri.
Els 20 km d'aquest matí només són un entrenament:

La meta de la marató m'espera el 28 d'octubre, al Canal Olímpic de Castelldefels!

Rialb - Ribes - Pardines - Serrat

20 d'agost: M'han dit que hi ha un circuit per BTT que puja la vall del Fresser per la banda esquerra i vull donar-li una ullada.

Tinc unes 3 hores abans de dinar.
Només porto la càmera i el mòbil.
No cal motxilla per una sortida tan curta!

10:26. Escalfant de baixada a Ribes...
10:39... sempre em trobo amb aquesta iaia a la carretera!
10:48. Des de Ribes, agafo la carretera a Pardines. El cremallera de Núria, és clar, te preferència.
A la vora de la carretera hi trobo mil maravelles que m'aturen a cada pas.


12:08. Panoràmica de la vall de Pardines. El Taga és el cim més alt, a la dreta.
Tot explorant, arribo a Pardines a les 12:30. Dos ciclistes m'expliquen que trobaré l'inici de la pista a uns 200 m de la sortida del poble.

12:53. Pardines des de Ribes Altes.
El camí està molt ben senyalitzat. Llàstima que hagi perdut tant de temps abans de trobar-lo!
13:34. Una noguera al Trull de l'Agolet.
A alguns postes indicadors hi ha un mapa que mostra la ruta completa: Ruta Vall de Ribes.
Un possible objectiu per una altra vegada.
En aquesta ocasió ni tan sols vaig aconseguir tancar el circuit. A més, em vaig sortir del camí i vaig perdre hores donant voltes pel bosc.
13:40. Ribes de Fresser des de Ribes Altes.
13:45. Més que una pista BTT, això sembla una carretera.
14:03. Batet. Pel fons de la vall zigzagueja la carretera per la que vaig baixar fa més de 3 hores.
La pujada, sostinguda, m'obliga a caminar a estones.
14:14. La ruta Vall de Ribes es separa de carretera que puja al Refugi de Ribesaltes.
14:45. Perdo el camí en creuar el riu. Havia sentit parlar d'uns ponts, però no els veig.
Durant una estona gaudeixo de l'exuberant flora de l'indret:
15:30. El temps passa i les ganes de fer fotos minven.
La cobertura telefònica és dolenta, però suficient per avisar que m'he sortit del camí i que tard o d'hora espero arribar al Serrat.
L'aigua, a un lloc com aquest, no em preocupa, però no porto res per menjar...

Pujo i baixo pel vessant, sense trobar cap camí.
Travesso un bosquet d'avellaners, pendents coberts de falgueres i, a estones, bardisses, que em van destroçant els tormells.
16:50. Finalment, trobo un rierol practicable, que segueixo fins retrobar el camí.
La propera vegada faré la ruta en sentit invers, per esbrinar per on es travessa el riu.
Arribo al Serrat després de 6 hores i mitja de camí.
Em podeu dir com arribar a l'entrada del poble, on aparquen els cotxes i hi ha una font?
17:05. Quin goig comprovar que tens un amic que t'espera!