dilluns, 23 d'agost de 2010

dijous, 8 de novembre del 2007

Circuit BTT per Ribes Altes

30 d'agost: La setmana passada no vaig aconseguir completar el circuit BTT que passa per Ribes Altes.
Avui el torno a intentar en sentit contrari, començant per la pujada al Serrat!

Salt d'aigua de la central elèctrica, a Rialb. La foto és d'ahir, però tant se val:
10:42. Espero que passi el cremallera i començo a córrer.


10:55. El camí passa per sota d'un aqüeducte.
11:03. Pissarres plegades, prop de Fustanyà.
11:07. Rialb i la vall del Fresser. Baixaré per la vessant de l'esquerra i pujaré per la carretera.
11:15. L'església de Fustanyà i el gran roure

Un licènid!
Au, maca: no et faria res d'obrir les ales un moment?
Molt bé!
Panoràmica des del Serrat. A l'esquerra, Batet i Rialb. Al centre, Vilamanya i a la dreta, Fustanyà.
11:56. A l'altra banda de la vall intueixo la pista que em durà cap a Ribes Altes.

12:08-15. Passat el Serrat i baixant cap el riu, la pista té trams pedregosos i trams de gespa.




















12:16. El pont!
La vegada anterior no el vaig veure i vaig perdre el camí en aquest lloc.


12:32. Un encontre casual.
Aquest si que en sap, de córrer!
12:43. Arribo a la cruïlla amb la carretera que puja al refugi.


12:48-49. Els núvols semblen bollir.























12:50. Vilamanya i Rialb.
12:52. Batet.
13:02. Panoràmica de Ribes de Fresser des de Ribes Altes.
A l'esquerra, el Taga.
Al fons, Pardines.
13:09.

13:20. A partir d'aquí, tot carretera.
13:36. Comença la pujadeta final.
13:54. La meta!
He tancat el circuit.
14:06. Mentre faig estiraments comprovo que encara tinc les cames esgarrapades de l'intent de la setmana passada, quan em vaig perdre pel bosc, i els hi faig una foto, però no la reprodueixo, per no ferir la teva sensibilitat. Millor m'acomiado amb aquestes tres roses que he vist com s'anaven obrint dia a dia. La més gran és la més vella, i pot ser la més maca. Aviat li cauran els pètals, però ja no hi seré ací per plorar la seva mort.
Les meves vacances també arriben al seu final!

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Planoles - Coll de les Barraques - Vilamanya - Rialb

El 16 d'agost es va obrir un fil a corredors.cat per promocionar la pujada de Planoles al coll de les Barraques: 9 km de pujada continua i 650m de desnivell.

El 21 vaig anar de Queralbs a Planoles per la N-152. Un cop allí vaig mirar el plànol per decidir si tornava pel collet de les Barraques i Vilamanya, i vaig pensar: Quin desnivell! No pujo ni en bici!
El 25 m'ho vaig repensar, i vaig buscar un amic que m'acompanyés en cotxe.

26 d'agost:
10.45. Quina organització! Hi ha més animadors i organitzadors que participants.
El petit imita als grans (però no va participar a la cursa)
11:07. Llestos?
Al primer revolt perdo de vista al grup capdavanter. És a dir: vaig l'últim.
Vull tornar a peu i cal reservar forces.
11.19. *Mireia*, amb el seu característic ritme constant, en plè esforç:
11.28. Cap al quilòmetre 3 ens agafa el primer ciclista. Dos minuts després, altres dos. Els hi van donar la sortida fa uns 10 minuts. Nosaltres anem a uns 8 km/h i ells a uns 18.
11.36. La carretera és part de la Gran Ruta 11.
12:00. Pujant el km 8, amb la càmera a la mà.
Arribo al coll de les Barraques a les 12:06. Hi ha una ratlla de calç pintada al terra. És la meta, però no és la meva meta.
Suposo que he fet quasi mitja hora més que el guanyador, però la gent em rep amb uns aplaudiments que no he sentit ni a les maratons.Quin avituallament! Aigua, Coca-cola, Fanta, síndria...
És l'hora dels estiraments,
de la xerradeta,

i d'anar fent camí:
12.30. Baixant pel Plà de les Barraques
12:50. Un pont travessa el torrent d'Estremera. Per la banda esquerra continua la GR 11. Agafo la pista de la dreta, que va cap a Vilamanya passant per la mina Zaragoza.
13:27. Les teulades de Queralbs sorgeixen entre els pins, com un grup de bolets, a l'altre costat de la vall:
13:36. La silueta del Taga presideix l'horitzó a mida que m'acosto a Vilamanya,
i l'ombra dels arbres em protegeix durant els quilòmetres finals.13:55. Arribo a Rialb.
No hi ha cap ratlla blanca pintada al terra, però és la meva meta... segons es miri.
Els 20 km d'aquest matí només són un entrenament:

La meta de la marató m'espera el 28 d'octubre, al Canal Olímpic de Castelldefels!