dilluns, 23 d'agost de 2010

dimecres, 21 de novembre del 2007

Volta a Barcelona

De vegades, per fer una tirada llarga, m'agrada anar seguint, més o menys, les rondes de Barcelona, passant per la llera del riu Besós i pel Front Marítim.

El 15 d'abril de 2007 vaig allargar-lo incloent-hi la Carretera de les Aigües:

Gran tour de mar i muntanya



Com podeu comprovar, la distància total és equivalent a la de la Marató de Barcelona.

A corredors.cat hi trobareu més detalls.

Diumenge passat vaig tornar a fer aquest recorregut en poc menys de cinq hores:

8:58. Fa massa fred al carrer!
9:05. Pujant la Rambla Just Oliveres.
9:33. Pujant pel carrer Ferrer i Bassa començo a suar, i em trec el jersei i el barret.

9:46. Arribo a la carretera de les Aigües.
He fet 5 quilòmetres a 7 per hora. A aquest ritme trigaré 6 hores!




9:56.



10:12. Prop de la carretera de Vallvidrera.
10:29. Quilòmetre 10. Segueixo a 7 per hora.
Faré menys fotos per recuperar la mitjana.
El que està clar és que no podré baixar de 4 hores, com volia.

10:36. El 7 d'octubre vaig sortir a les 8:45, un quart d'hora abans que avui, i vaig arribar a aquest punt (quilòmetre 12) a les 10:30. No vaig tan malament!
Fent sèries per preparar la Jean Bouin.
Ens trobarem diumenge que ve!
10:49. Quilòmetre 14. Pla dels maduixers.

10:57. La Sagrada Família, des del mateix punt que el mes passat:
10:59. Quilòmetre 15 (mitjana: 7,5 per hora).
Final de la Carretera de les Aigües i baixada cap a la Ronda de Dalt.
11:27. Plaça Karl Marx.
El 7 d'octubre vaig arribar a aquest punt a la mateixa hora!
11:36. Mitja marató en 2:36.
Santa Coloma des de la Trinitat:
11:52. El riu Besós. M'agrada aquest tram!
És tan tranquil que puc córrer amb els ulls tancats, per l'asfalt o per la gespa.
Les gavines i la llum juguen amb l'aigua.




12:20. Quilòmetre 27. Normalment, surto del Parc abans de passar per sota d'aquest pont...
... però avui volia arribar al punt "0000", o sigui: no res.
Heu sentit aquell anunci que diu: "nostalgia cero; o sea, nada"?
(* 7 d'octubre)12:32. El Fòrum.
J'arribo al mar!


12:43. Mar Bella.
12:55. Quilòmetre 32 (mitjana: 8,5 per hora).
Torre Mapfre:
13:00. Estació de França.
13:26. Quilòmetre 37.
Plaça Espanya.
13:45. Santa Eulàlia.
He arribat a aquest punt en 30 minuts menys que el mes passat!
Pas sota les vies, pujadeta, i... darrer quilòmetre!
13:55. Roda el mon, i torna a...
l'Avinguda Carrilet!
Puc passar per sota de l'arc de triomf i tot.
Aquest es més bonic que els de plàstic vermell habituals a l'arribada de les curses, oi?

dijous, 8 de novembre del 2007

Circuit BTT per Ribes Altes

30 d'agost: La setmana passada no vaig aconseguir completar el circuit BTT que passa per Ribes Altes.
Avui el torno a intentar en sentit contrari, començant per la pujada al Serrat!

Salt d'aigua de la central elèctrica, a Rialb. La foto és d'ahir, però tant se val:
10:42. Espero que passi el cremallera i començo a córrer.


10:55. El camí passa per sota d'un aqüeducte.
11:03. Pissarres plegades, prop de Fustanyà.
11:07. Rialb i la vall del Fresser. Baixaré per la vessant de l'esquerra i pujaré per la carretera.
11:15. L'església de Fustanyà i el gran roure

Un licènid!
Au, maca: no et faria res d'obrir les ales un moment?
Molt bé!
Panoràmica des del Serrat. A l'esquerra, Batet i Rialb. Al centre, Vilamanya i a la dreta, Fustanyà.
11:56. A l'altra banda de la vall intueixo la pista que em durà cap a Ribes Altes.

12:08-15. Passat el Serrat i baixant cap el riu, la pista té trams pedregosos i trams de gespa.




















12:16. El pont!
La vegada anterior no el vaig veure i vaig perdre el camí en aquest lloc.


12:32. Un encontre casual.
Aquest si que en sap, de córrer!
12:43. Arribo a la cruïlla amb la carretera que puja al refugi.


12:48-49. Els núvols semblen bollir.























12:50. Vilamanya i Rialb.
12:52. Batet.
13:02. Panoràmica de Ribes de Fresser des de Ribes Altes.
A l'esquerra, el Taga.
Al fons, Pardines.
13:09.

13:20. A partir d'aquí, tot carretera.
13:36. Comença la pujadeta final.
13:54. La meta!
He tancat el circuit.
14:06. Mentre faig estiraments comprovo que encara tinc les cames esgarrapades de l'intent de la setmana passada, quan em vaig perdre pel bosc, i els hi faig una foto, però no la reprodueixo, per no ferir la teva sensibilitat. Millor m'acomiado amb aquestes tres roses que he vist com s'anaven obrint dia a dia. La més gran és la més vella, i pot ser la més maca. Aviat li cauran els pètals, però ja no hi seré ací per plorar la seva mort.
Les meves vacances també arriben al seu final!