Fontalba - Puigmal - Núria - Fontalba

15 d'agost: Un cop de peu a una pedra m'ha obligat a descansar uns quants dies. Amb el dit gros lligat amb esparadrap, torno a Fontalba.
M'acompanya un amic, metge, que m'ha dopat amb Feldene i Omeprazol.
Comencem a pujar a les 10:30. A els esquerdes de les roques brollen multitud de flors minúscules

Pedicularis pyrenaica

Carenes... ones en un mar de pedra.
El cel és fosc, d'un blau estratosfèric

A mig dia arribem al cim, des d'on podem contemplar la panoràmica dels cims, des del Finestrelles fins al Balandrau

Mentre el meu amic torna al cotxe pel mateix camí, començo a córrer baixant cap a Núria per la Coma de l'Embut
Les roques metamòrfiques, plegades, semblen de fusta, i són de pedra
12:30
A les abelles els hi agraden els Eryngium

Eryngium bourgatii

13:00
Els líquens decoren els esquists
Les flors alpines, més o menys vistoses, dónen glòria a Déu


El temps passa, les forces minven i el camí s'allarga.
13:20, 13:50...



















...14:05. Ja arribo!

Fontalba - Núria - Queralbs

11 d'agost: El camí de Fontalba a Núria és pràcticament pla mentre travessa els prats alpins
Un cop s'endinsa al bosc comencen les pujades i baixades, de pendent suau.
És un camí molt concorregut, doncs és la via més fàcil per arribar a Núria sense agafar el cremallera. Això sí: cal tornar a recollir el cotxe a Fontalba.
Des del punt més alt del recorregut podem contemplar l'Olla, els cims que envolten les valls de Núria. Quan vaig obtenir aquesta panoràmica pensava recórrer-los tots en un dia, un cop estigués més entrenat.
El tram final fins el llac baixa uns 300 m de desnivell.Faig una visita ràpida a Sant Gil i al Santuari de Núria, doncs vull arribar a Rialb a dinar

A les 12:30 m'acomiado, amb el desitg de tornar-hi.

El camí de baixada em recorda, amb tants revolts, la Gran Muralla Xina

Alguns trams tenen tantes pedres soltes que és pràcticament impossible córrer




















A les 14:05 passo per Queralbs. He trigat més del que pensava. No sé què m'ha entretingut més, la gran pedra a la que sense voler he donat un cop de peu o les fotos que feia a cada pas.
A les 14:20, en girar el darrer revolt de la carretera, apareix el pas a nivell del cremallera i la teulada de l'hotel Rialb.
Ara toca descansar, una part molt important de l'entrenament!

Rialb - Batet - Vilamanya - Queralbs

10 d'agost: Baixant cap a Ribes, prop de Rialb, surt cap a la dreta una drecera que puja a Batet pel mig del bosc. El Taga, cap al sud, és el cim més destacat.

Creuem Batet, i continuem pujant per prats de dall...

...fins a Vilamanya
Baixo entre castanyers, per una pista de forta pendent que creua la via del cremallera
I pujo a Queralbs per la Costa
Queralbs és una meravella de pedra amb recons encissadors
La tornada a Rialb és un ràpid descens de menys de 20 minuts.

Ripoll - Campdevànol - Ribes de Fresser - Rialb (Queralbs)

Volia haver penjat cada dia una breu descripció i fotos dels recorreguts fets, però no ha estat possible. Ho faig ara, amb unes setmanes de retard. Més val tard que mai!

9 d'agost: Em baixo del tren a Ripoll i, motxilla a l'esquena, vaig pujant per la N-152 els 16 km que hi ha fins al petit hotel Rialb, que he triat com a campament base de les meves passejades.

10 km fins a Ribes i 3 o 4 fins a Rialb... No és massa.
"Barcelona 102". Uf!

M'encanta Campdevànol!

Normalment, vaig a 5 o 6 minuts per quilòmetre, però quan faig fotos, es converteixen en 7 o 8.


Quan arribo a Ribes comença a fer-se fosc.

El pendent augment a mida que m'acosto a Queralbs.