

Un cop s'endinsa al bosc comencen les pujades i baixades, de pendent suau.
És un camí molt concorregut, doncs és la via més fàcil per arribar a Núria sense agafar el cremallera. Això sí: cal tornar a recollir el cotxe a Fontalba.

Des del punt més alt del recorregut podem contemplar l'Olla, els cims que envolten les valls de Núria. Quan vaig obtenir aquesta panoràmica pensava recórrer-los tots en un dia, un cop estigués més entrenat.

El tram final fins el llac baixa uns 300 m de desnivell.


A les 12:30 m'acomiado, amb el desitg de tornar-hi.

El camí de baixada em recorda, amb tants revolts, la Gran Muralla Xina



Alguns trams tenen tantes pedres soltes que és pràcticament impossible córrer



A les 14:05 passo per Queralbs. He trigat més del que pensava. No sé què m'ha entretingut més, la gran pedra a la que sense voler he donat un cop de peu o les fotos que feia a cada pas.

Ara toca descansar, una part molt important de l'entrenament!

1 comentari:
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada