Fontalba - Puigmal - Núria - Fontalba

15 d'agost: Un cop de peu a una pedra m'ha obligat a descansar uns quants dies. Amb el dit gros lligat amb esparadrap, torno a Fontalba.
M'acompanya un amic, metge, que m'ha dopat amb Feldene i Omeprazol.
Comencem a pujar a les 10:30. A els esquerdes de les roques brollen multitud de flors minúscules

Pedicularis pyrenaica

Carenes... ones en un mar de pedra.
El cel és fosc, d'un blau estratosfèric

A mig dia arribem al cim, des d'on podem contemplar la panoràmica dels cims, des del Finestrelles fins al Balandrau

Mentre el meu amic torna al cotxe pel mateix camí, començo a córrer baixant cap a Núria per la Coma de l'Embut
Les roques metamòrfiques, plegades, semblen de fusta, i són de pedra
12:30
A les abelles els hi agraden els Eryngium

Eryngium bourgatii

13:00
Els líquens decoren els esquists
Les flors alpines, més o menys vistoses, dónen glòria a Déu


El temps passa, les forces minven i el camí s'allarga.
13:20, 13:50...



















...14:05. Ja arribo!