Rialb - Ribes - Pardines - Serrat

20 d'agost: M'han dit que hi ha un circuit per BTT que puja la vall del Fresser per la banda esquerra i vull donar-li una ullada.

Tinc unes 3 hores abans de dinar.
Només porto la càmera i el mòbil.
No cal motxilla per una sortida tan curta!

10:26. Escalfant de baixada a Ribes...
10:39... sempre em trobo amb aquesta iaia a la carretera!
10:48. Des de Ribes, agafo la carretera a Pardines. El cremallera de Núria, és clar, te preferència.
A la vora de la carretera hi trobo mil maravelles que m'aturen a cada pas.


12:08. Panoràmica de la vall de Pardines. El Taga és el cim més alt, a la dreta.
Tot explorant, arribo a Pardines a les 12:30. Dos ciclistes m'expliquen que trobaré l'inici de la pista a uns 200 m de la sortida del poble.

12:53. Pardines des de Ribes Altes.
El camí està molt ben senyalitzat. Llàstima que hagi perdut tant de temps abans de trobar-lo!
13:34. Una noguera al Trull de l'Agolet.
A alguns postes indicadors hi ha un mapa que mostra la ruta completa: Ruta Vall de Ribes.
Un possible objectiu per una altra vegada.
En aquesta ocasió ni tan sols vaig aconseguir tancar el circuit. A més, em vaig sortir del camí i vaig perdre hores donant voltes pel bosc.
13:40. Ribes de Fresser des de Ribes Altes.
13:45. Més que una pista BTT, això sembla una carretera.
14:03. Batet. Pel fons de la vall zigzagueja la carretera per la que vaig baixar fa més de 3 hores.
La pujada, sostinguda, m'obliga a caminar a estones.
14:14. La ruta Vall de Ribes es separa de carretera que puja al Refugi de Ribesaltes.
14:45. Perdo el camí en creuar el riu. Havia sentit parlar d'uns ponts, però no els veig.
Durant una estona gaudeixo de l'exuberant flora de l'indret:
15:30. El temps passa i les ganes de fer fotos minven.
La cobertura telefònica és dolenta, però suficient per avisar que m'he sortit del camí i que tard o d'hora espero arribar al Serrat.
L'aigua, a un lloc com aquest, no em preocupa, però no porto res per menjar...

Pujo i baixo pel vessant, sense trobar cap camí.
Travesso un bosquet d'avellaners, pendents coberts de falgueres i, a estones, bardisses, que em van destroçant els tormells.
16:50. Finalment, trobo un rierol practicable, que segueixo fins retrobar el camí.
La propera vegada faré la ruta en sentit invers, per esbrinar per on es travessa el riu.
Arribo al Serrat després de 6 hores i mitja de camí.
Em podeu dir com arribar a l'entrada del poble, on aparquen els cotxes i hi ha una font?
17:05. Quin goig comprovar que tens un amic que t'espera!

Serrat - Fustanyà - Rialb

19 d'agost: Al contrari del que molts pensen, un dia de pluja pot ser un bon dia per fer fotos i per córrer. Fustanyà des de Rialb:Uns amics que volen explorar el camí al Balandrau em pujen en cotxe fins al Serrat
Les flors s'adornen amb les gotes de pluja 12:17. Deixa de ploure i començo a baixar cap a Vilamanya
12:20. Primera parada per fer fotos. No hi ha pressa!
Tornem-hi!
12:47. La boira i la pluja perfilen les carenes
12:59. Rialb des de Fustanyà:
13:02. Es posa a ploure a bots i barrals i em refugio a sota dels porxos de l'antiga esglèsia
13:14. Abandono el meu refugi i pujo cap a la carretera del Serrat.
Encara plou. En passar al costat d'un roure immens miro enrera:
13:21. Roques i branques fan molt bones fotos. Mai els hi tremola el pols.
A més, com no tenen cap intenció, encerten el millor moment més sovint que nosaltres. Els humans comencem a prémer l'obturador quan veiem el que volem capturar. Quan la càmera fa la foto ja és massa tard. Per cert, oi que el peu esquerre està molt supinat?
13:27. La boira acarona les carenes, sota un cel de plom que el sol vol trencar
13:34. Blondes de pedra, prop de la Farga:
13:45. A la cruïlla amb el camí que puja cap a Coma de Vaca el rètol diu: "Serrat 4"... He fet, doncs, 4 quilòmetres en 1 h 28 minuts. Aproximadament a 3 km/h de mitjana! No es pot dir que sigui un entrenament de qualitat, però és qualitat de vida!
Fins a casa falten 3 km, que faig en 15 minuts, sense aturar-me a fer fotos, és clar. Descarregar les fotos a l'ordinador, seleccionar-les i ajustar-les, porta hores de feina.
De vegades, jugo amb elles com un nen amb una capsa de llàpissos de colors: