11:15. Un pontet travessa el rierol que baixa del salt del Grill
11:30. De les esquerdes brolla la vida
Líquens de tota mena competeixen per colonitzar la superfície del gneis...
... i una sargantana, del mateix color que els líquens, pren el sol, confiada.
12:20. Quan passo corrent espanto les papallones. M'aturo una estona i de seguida s'obliden de mi
Pinguicola és una pacífica planta carnívora, força corrent al Pirineu
Riu amunt hi ha racons encisadors, amb petits salts d'aigua cristal·lina
Es fa tard i cal tornar. Als prats de Marrades, on hi ha el petit pont de fusta que creua el Fresser, m'acomiado de les muntanyes per avui.
A la vora del camí, uns versos de Joan Alemany expressen el que sent el caminant que torna:"Mes cada vegada que us deixo
em giro endarrera com si fos l'última vegada,
i de tot cor em queixo de no ser més llarga
la meva estada entre vosaltres.
I us dic adéu amb recança
esperant que sempre bé m'acolliu
i el meu cor mai es cansa
de preguntar:
Muntanyes, què teniu, muntanyes,
que dintre del meu cor viviu
tot i ser tant estranyes."
2 comentaris:
Hola profe!
Soc Luluji del Bloc, m'agradat visitar la teva pagina, unes fotos molt guapes, sobre tot, m'encantat la que tens de l'aigua, al costat de la que avui has penjat, molt bona!
I la montanya!...es que es magica oi?, i tant, fa sentir coses increibles, petons maco, ens parlem.
Ah, l'aigua!
L'aigua juga amb la llum
i jo, jugo amb l'aigua!
I la muntanya...
Què tindrà la muntanya?
Vaig trobar la resposta a un llibre que he llegit no fa gaire:
"...la muntanya com lloc de pujada, no només externa sinó, més que res, interior;
la muntanya com liberació del pes de la vida quotidiana, com respirar l'aire pur de la creació;
la muntanya, que permet contemplar la immensitat de la creació i la seva bellesa;
la muntanya, que em dóna alçada interior i em permet intuir al Creador."
Jesús de Natzaret
Joseph Ratzinger, Benet XVI
Publica un comentari a l'entrada