Fresser amunt

17 d'agost: Són les 10 del matí d'un dia radiant d'estiu. Segueixo riu amunt la vall del Fresser. A estones corro i a estones vaig de flor en flor, com una papallona.

























11:15. Un pontet travessa el rierol que baixa del salt del Grill


11:30. De les esquerdes brolla la vida
Líquens de tota mena competeixen per colonitzar la superfície del gneis...

... i una sargantana, del mateix color que els líquens, pren el sol, confiada.12:20. Quan passo corrent espanto les papallones. M'aturo una estona i de seguida s'obliden de mi
Pinguicola és una pacífica planta carnívora, força corrent al Pirineu
Riu amunt hi ha racons encisadors, amb petits salts d'aigua cristal·lina
Es fa tard i cal tornar. Als prats de Marrades, on hi ha el petit pont de fusta que creua el Fresser, m'acomiado de les muntanyes per avui.
A la vora del camí, uns versos de Joan Alemany expressen el que sent el caminant que torna:

"Mes cada vegada que us deixo
em giro endarrera com si fos l'última vegada,
i de tot cor em queixo de no ser més llarga
la meva estada entre vosaltres.

I us dic adéu amb recança
esperant que sempre bé m'acolliu
i el meu cor mai es cansa
de preguntar:

Muntanyes, què teniu, muntanyes,
que dintre del meu cor viviu
tot i ser tant estranyes."

Fontalba - Puigmal - Núria - Fontalba

15 d'agost: Un cop de peu a una pedra m'ha obligat a descansar uns quants dies. Amb el dit gros lligat amb esparadrap, torno a Fontalba.
M'acompanya un amic, metge, que m'ha dopat amb Feldene i Omeprazol.
Comencem a pujar a les 10:30. A els esquerdes de les roques brollen multitud de flors minúscules

Pedicularis pyrenaica

Carenes... ones en un mar de pedra.
El cel és fosc, d'un blau estratosfèric

A mig dia arribem al cim, des d'on podem contemplar la panoràmica dels cims, des del Finestrelles fins al Balandrau

Mentre el meu amic torna al cotxe pel mateix camí, començo a córrer baixant cap a Núria per la Coma de l'Embut
Les roques metamòrfiques, plegades, semblen de fusta, i són de pedra
12:30
A les abelles els hi agraden els Eryngium

Eryngium bourgatii

13:00
Els líquens decoren els esquists
Les flors alpines, més o menys vistoses, dónen glòria a Déu


El temps passa, les forces minven i el camí s'allarga.
13:20, 13:50...



















...14:05. Ja arribo!

Fontalba - Núria - Queralbs

11 d'agost: El camí de Fontalba a Núria és pràcticament pla mentre travessa els prats alpins
Un cop s'endinsa al bosc comencen les pujades i baixades, de pendent suau.
És un camí molt concorregut, doncs és la via més fàcil per arribar a Núria sense agafar el cremallera. Això sí: cal tornar a recollir el cotxe a Fontalba.
Des del punt més alt del recorregut podem contemplar l'Olla, els cims que envolten les valls de Núria. Quan vaig obtenir aquesta panoràmica pensava recórrer-los tots en un dia, un cop estigués més entrenat.
El tram final fins el llac baixa uns 300 m de desnivell.Faig una visita ràpida a Sant Gil i al Santuari de Núria, doncs vull arribar a Rialb a dinar

A les 12:30 m'acomiado, amb el desitg de tornar-hi.

El camí de baixada em recorda, amb tants revolts, la Gran Muralla Xina

Alguns trams tenen tantes pedres soltes que és pràcticament impossible córrer




















A les 14:05 passo per Queralbs. He trigat més del que pensava. No sé què m'ha entretingut més, la gran pedra a la que sense voler he donat un cop de peu o les fotos que feia a cada pas.
A les 14:20, en girar el darrer revolt de la carretera, apareix el pas a nivell del cremallera i la teulada de l'hotel Rialb.
Ara toca descansar, una part molt important de l'entrenament!